 |
| Medalla commemorativa de la Trobada |
Hem comentat la dificultat que suposa la organització d’una Trobada d’Armats. Sempre és més complicat una trobada d’abast general, que una amb dues o tres agrupacions. Però independentment de la seva magnitud, hi ha tot un seguit de tasques, decisions i molts altres elements que intentarem reflectir tot recordant que ja fa 20 anys de la Trobada d’Armats a Mataró.
Però tot té un inici i pel setembre de l’any 2000 ja es parla per primera vegada a nivell de Junta Directiva, de que s’hauria d’organitzar una Trobada d’Armats d’arreu de Catalunya per l’any 2005 commemorant els tres-cents anys d’història documentada de la presència de soldats romans a la Setmana Santa de Mataró. Potser va ser un comentari com qui no vol la cosa, però recordem que l’any 1999 es va fer la Trobada a Banyoles i podria que a rebuf de la mateixa es plantegés el fet de que Mataró n’organitzés una.
Fixar una data no és sempre fàcil. Observem sinó la de la nostra trobada. Com hem vist es parlava del 2005, però sembla ser que Reus també en preparava una pel mateix any, i Martorelles (que va organitzar una trobada pel 2001) semblava que voldria repetir pel 2005. Al final cap de les dues va organitzar res pel 2005, però la nostra junta va decidir prèviament passar del 2005 al 2003. En concret es va parlar del 6 d’abril, diumenge abans de Rams.
 |
| Cartell del grup de Mataro - Els Maniples concentrats al pati de Valldemia - El Capità Xavier Pelàez donant ordres al Maniple |
No obstant, els problemes econòmics i que el 2003 hi havia eleccions municipals van aconsellar passar-la al 2004, en concret el dissabte 27 de març. Des d’alcaldia es va fer la recomanació de no fer-ho l’any 2003 per coincidir amb les eleccions municipals i evitar així cap possibilitat de que aquest acte es pogués interpretar com a un fet electoralista.
Aquesta data coincidia amb la celebració de la XII Trobada d’Armats de la província de Tarragona prevista pel dia 28 de marc al Pla de Santa Maria. Dues concentracions el mateix cap de setmana i intentar participar a ambdues, no és una qüestió viable. Lògicament amb l’ànim de no crear cap greuge ni conflicte entre cap grup de la comunitat d’Armats, s’acordà traslladar la data al dia 20 de març, quedant ja com a data definitiva.
El format de la Trobada també va anar variant. Primer es parlava de fer una desfilada pel matí i un dinar de germanor, cosa que al final i fent-la en dissabte es va convertir amb una desfilada de tarda i un sopar.
L’estructura de la mateixa també va anar variant. Per exemple es va parlar de que totes les colles fessin evolucions davant de les autoritats, que va ser descartada per la durada excessiva de l’acte. Que totes les colles desfilessin a pas lleuger davant de les autoritats tant a l’inici com al final. Que els Armats de Mataró fessin una evolució davant de totes les agrupacions. Es plantegen diferents itineraris per carrers cèntrics de la ciutat que va ser descartada des de l’Ajuntament per a no entorpir la mobilitat. Finalment es va optar per a concentrar totes les agrupacions a l’espai del Parc Nou i cadascuna tenia un itinerari marcat dins del parc, aleshores es llançaria un coet i cada agrupació, allà on estigués, podria fer el seu quadre.
 |
| Diferents maniples desfilant davant dels Armats de Mataró, que fan el passadís d'honor |
Cercar un espai per a poder canviar-se totes les agrupacions tampoc era feina fàcil. Finalment l’escola Valldemia va cedir les seves dependències i la gent del grup de la “Soca” de l’escola, van ajudar en el guiatge dels diferents grups dins de les seves instal·lacions.
El Sopar de Germanor requeria un espai prou ample on encabir tots els participants, i es van sondejar diferents opcions. Finalment es va aconseguir fer servir una carpa que va estar muntada al Parc Nou abans dels actes de la Trobada, per a d’altres activitats de la ciutat, i que es va aprofitar pel sopar. Això també requeria una empresa de càtering que oferís el servei de menjar i una logística pròpia de distribució i control d’accés.
La qüestió econòmica, una autèntica Espasa de Damocles per a qualsevol entitat que vol afrontar esdeveniments d’aquesta envergadura. Lògicament primer es van posar sobre la taula moltes coses a considerar i fer: carpes, càtering, autocars, pantalla gegant de TV, megafonia, acreditacions, reportatge fotogràfic i de vídeo, tríptics, pòsters, revista commemorativa, corbates per a les entitats, records per els participants, pòlissa d’assegurança, agents de seguretat, material d’oficina i diversos. Totes aquestes partides van anar evolucionant o desapareixent segons les necessitats. Les fonts de finançament, d’entrada poden ser moltes, però no totes ragen amb el cabal que voldríem. Les quantitats varien, s’emparaulen, es demoren o desapareixen i tot això pot posar en risc el projecte pensat. En més d’un moment l’acte va estar a punt de desaparèixer, però afortunadament tot estava cobert unes setmanes abans de l’esdeveniment.
 |
| Evolució dels Armats de Manresa - Signífers i Banderers de les diferents agrupacions - Els maniples concentrats a la plaça de la Música - La banda dels Armats de Mataró - Aspecte del sopar - El capità Pelàez saludant als assistents |
Molts van ser els implicats, començant per la Junta Directiva d’aquells anys, la Comissió de la Trobada, els responsables de l’Ajuntament, els Voluntaris pel Futur, la gent de la “Soca” de Valldemia, molts socis i sòcies de l’entitat, els responsables dels diferents grups assistents i altres persones i entitats. Una feina prou important sens dubte.
Una Trobada de la que ara ja en fa 20 anys i que forma part destacada de la nostra història recent. Alguns dels que hi vam participar encara continuem en actiu. Tot esperant una nova Trobada? El temps dirà.
A l’article Trobada d’Armats a Mataró – 15 anys, hi podreu trobar informació complementària.
Jordi Romagosa i Nebot
.jpg)
