dimecres, 30 de novembre de 2011

Els Armats al Maremagnum

Els Armats de Mataró començarem la campanya de Nadal aquest dissabte dia 3, tot col·laborant amb els amics de Corró d’Avall en la representació del seu Pessebre Vivent. 

De 12 a 2 del migdia, i de 6 a 7 de la tarda, a diferents indrets del centre comercial, es podran veure els diferents quadres d’aquesta representació. Els Armats estaran en un escenari de la primera planta. 
L’acte s’emmarca dins la campanya “Un Nadal Viu” que convertirà durant els dissabtes i diumenges de desembre tot el centre comercial en un gran Pessebre Vivent. El Pessebre de Corró d’Avall serà l’encarregat d’obrir aquests actes que finalitzaran el 23 de desembre amb la participació en total de 8 Pessebres Vivents de Catalunya.

La primera representació del Pessebre Vivent de Corró d’Avall va tenir lloc el desembre de 1997. Des d’aleshores, el pessebre ha anat creixent en participants i, també, en visitants, fins arribar a quasi els dos mil visitants que va tenir la representació l’any passat. Un dels factors que ha fet possible aquest increment de visitants va ser entrar a formar part de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, l’any 2009, que ha permès situar Corró d’Avall en el mapa de representacions a Catalunya i que el municipi sigui, en un futur, l’organitzador de l’assemblea anual de pessebres vivents.

Actualment, el Pessebre Vivent de Corró d’Avall compta amb la participació d’unes 300 persones, de totes les edats, entre figurants, col·laboradors, patrocinadors i organitzadors, que any rere any treballen per millorar les escenes representades. A tal d’exemple, des del nen Jesús, que sol ser un nadó de veritat, fins al ferrer, que enguany farà 82 anys, passant per diverses generacions i, sobretot els joves, que són el futur de l’entitat. Al llarg d’aquests darrers anys, el Pessebre Vivent també ha comptat amb la col·laboració d’altres entitats de fora de la comarca, com la Coral Albada de Granollers, la Coral Nats del 59 d’Argentona, la Hermandad Rociera de Bellavista i els soldats romans dels Armats de Mataró, que ho fan des l’any passat.

divendres, 25 de novembre de 2011

Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (I)

 
Seria pels voltants del mes de juny de l’any 1986, quan el mataroní Monsenyor Jaume Gozález i Agápito, aleshores Rector de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, va proposar a una representació dels Armats i en el decurs d’un dinar a la rectoria de la Parròquia, que els Armats poguéssim acompanyar-los en la seva visita prevista pel setembre a la Ciutat Eterna amb motiu de la celebració del mil·lenari de la Parròquia. A més, es va apuntar el fet de que hi havia moltes possibilitats de poder desfilar a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

Va ésser una idea i una proposta que la junta dels Armats va rebre, segurament, amb cara d’incredulitat, però, com acostuma a passar amb aquestes coses, el fet de trobar-se amb un desafiament d’aquestes dimensions va provocar una d’aquestes reaccions sobtades. Dit i fet, l’equip directiu va començar a posar fil a l’agulla encarant una sortida prou complicada, que encara deixava forces interrogants oberts.

En primer lloc, la possible resposta dels propis integrants al fet de sortir de la ciutat per a fer una desfilada i, a més, fora del temps de Setmana Santa. En segon lloc, el fet d’anar tan lluny plantejava dos, o més, problemes importants. Per una banda, com fer el viatge i de l’altra es presentaven els problemes logístics de portar tot el material de la desfilada. Quina cara farien a les duanes en veure tot un seguit de llances, escuts i cuirasses de metall?    

Potser pel fet de que seria el primer cop en sortir a desfilar fora del país, de que seria la primera agrupació d’Armats en fer aquest viatge o pel que sigui, el que de vegades no es pot fer ni en tot un any, es va fer en tres mesos.

Un problema important va ser la falta de gent per a poder fer una formació digna i representativa. Alguns Armats en actiu no es van apuntar al projecte. En tractar-se d’un dia laborable, no podien deixar les seves obligacions i d’altres no van considerar la proposta prou atractiva i van declinar participar-hi. Això deixava forces vacants a la formació i calia cercar nous efectius. 

L’any 1986 encara existia la col·laboració entre els Armats i la Sala Cabanyes en l’organització del Misteri de Passió. Això va permetre que molta gent aliena a l’entitat tingués coneixement d’aquest viatge i decidís participar-hi com a pelegrins. Alguns dels acompanyants, doncs, van cobrir les vacants i es va poder comptar amb una formació prou representativa de 40 Armats, amb el problema afegit de que caldria que els nous poguessin aprendre tant el pas com les evolucions que es poguessin fer. Per sort tot es va resoldre molt bé gràcies a la bona predisposició i a l’interès de tots.

Superats els entrebancs purament organitzatius i amb tota la gent disposada pel viatge, arriba el dia de la sortida, el dilluns 22 de setembre del 1986, a la Plaça dels Bous de la nostra ciutat, on dos autocars de l’empresa Casas ens esperaven. A quarts de 10 de la nit, la plaça bullia amb l’activitat frenètica de carregar les maletes als portaequipatges; junt amb les caixes de cartró, les llances, els estendards i els timbals; i els familiar que venien a acomiadar-nos. Cal remarcar que les cuirasses, els escuts, els cascs i els maniguets, anaven dins de les caixes de cartró, de manera que cada armat sabia que en una caixa numerada hi tenia tot el seu equipament. A dos quarts d’11 de la nit i amb tota la il·lusió del món començà el viatge.

Ens esperaven, aproximadament, unes vint-i-dues hores de viatge, o sigui, tota la nit del dilluns i el dimarts gairebé sencer. Enmig, tota una nit intentant dormir (cal recordar que parlem d’autocars de fa 25 anys) i tot un dia de viatge que semblava que no s’acabaria mai. Les cames no sabíem si eren les del veí o bé les nostres.

Un autocar on encara es podia fumar. Amb aire condicionat. Que portava vídeo (Beta), i on ens van passar “Ben-Hur” (dues vegades), “Las Sandalias del Pescador” (dues vegades, també) i “Los Diez Mandamientos” (potser sols una vegada). En tot cas, tant és si va ésser una o dues vegades la pel·lícula. La qüestió era passar el temps com fos. Parlant amb els companys, mirant per la finestra o cantant cançons que la Marta Romagosa conduïa.

Per fi arribàrem, aproximadament a les vuit del vespre del dimarts 23, a la residència Fraterna Domus, a uns 30 km de la ciutat de Roma. Tot seguit, la descàrrega d’equipatges, la distribució de les habitacions i el sopar per a tots. Però el més important en aquells moments, era localitzar a Monsenyor Jaume, perquè ens digués si teníem el permís per a poder desfilar l’endemà per la Plaça de Sant Pere. El grup de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres ja feia dies que era a Roma, ja que el seu viatge va començar abans i van fer més jornades d’estada a la ciutat, visitant aquest museu permanent que és la ciutat de Roma. Després de sopar, doncs, una visita llampec a la ciutat perquè poguéssim visitar alguns indrets de la mateixa, entre ells la Fontana de Trevi de nit.

Mentre la majoria del grup feia aquesta visita, l’aleshores president i Capità Manaia, Xavier Peláez, l’Albert Miquel, en Jordi Llinàs i l’Amadeu Llinàs, tots integrants de la Junta Directiva, van agafar un taxi perquè els portés a l’adreça on podrien trobar a Mn. Jaume. Si haguessin tingut un mòbil, el que s’haurien estalviat! El taxista, fent honor a la fama, merescuda, de conducció tan peculiar que tenen els italians, va passar-se semàfors en vermell, carrers en direcció contrària, va pujar i baixar les voreres i, no podia faltar, va esbroncar els altres conductors. Van arribar a destí i Mn. Jaume, en veure la cara d’angoixants que feien, els hi diu: “Tranquils, que demà desfileu per la Plaça de Sant Pere”. No sabem si la cara d’angoixants era pel permís o pel viatge en taxi.

Un cop feta la visita nocturna, tornada a la residència per a dormir, per fi, en un llit.

(Continuarà)


dilluns, 21 de novembre de 2011

Els nostres Cascs

Guàrdia pretoriana
Una de les característiques més rellevants de la vestimenta dels Armats és, sens dubte, el casc. Més o menys ornat, però sempre amb el característic plomall que hem relacionat amb els cascs dels soldats de l’Imperi Romà o de la Guàrdia Pretoriana.
Històricament els cascs romans, coneguts com a galea o cassis han variat molt de forma durant les diferents etapes de la història de Roma. Models coneguts son el casc de Montefortino, el casc Coolus i el casc Imperial.
La nostra agrupació ha agafat l’estil de casc romà representat en gravats sobre pedra que actualment es troben al Museu del Louvre, on es representa a la guàrdia Pretoriana amb vestit de gala, i els relleus de la columna Trajana de Roma.

Columna Trajana (Foto: Jordi Romagosa)
Diferents models de la nostra agrupació:

Casc Juvenil
Capità Manaia


Capità: És el que porta el Capità Manaia, És totalment daurat i es caracteritza per tenir el suport del plomall de feltre de color granat. El plomall és fet de plomes naturals, també de color granat.

Juvenil: El que actualment porten el integrants de la secció de llança de l’Optiada Juvenil. Porta el plomall de color verd i és totalment daurat.




Decurió 1a i 2a
Decurió 3a


Decurió: El que actualment porten els Decurions de la  tropa. Cada Decurió va al davant de 5 soldats de llança. Porta el plomall de color negre. La visera i el suport del plomall son daurats, la resta platejat. Existeixen dues variants d’aquest casc, essent els dels Decurions de la 3a secció de llança lleugerament diferents.

 

 
Soldat 1a i 2a
Soldat 3a



Soldat: El que porten els soldats de llança. Amb el plomall vermell, és el més característic. La visera i el suport del plomall son daurats, la resta platejat. En tenim també dues variants.




  

Cap de Banda
Timbal primer


Cap de Banda: És el que porta el Cap de la Banda. Es caracteritza per ser tot daurat i portar el plomall de color blanc.

Timbaler primer: El porta el Timbaler primer de la Banda. El suport del plomall i uns aplics de la visera son platejats. El seu plomall és de color os.




  
Banderer
Optió Tropa

Banderer: Casc que porta el Banderer de la formació. És semblant al dels Decurions, però més ornat i amb plomall de color os. Aquest model de casc, amb lleugers variacions, és el que porten també els Escortes del Banderer, el cap de l’Optiada Juvenil i el cap dels Signums o Signífers

Optió de Tropa: És exactament igual que el dels Decurions, excepte el plomall que és de color os.




Banda
Optió Signums

Banda: És el que porten la resta d’integrants de la Banda. El suport del plomall i la visera son daurats, la resta platejat. Porten el plomall de color negre.


Optió Signums. És exactament igual que el de la Tropa, excepte el plomall de color os.  





Arquer



Arquer: Casc totalment platejat amb el plomall de color vermell. Aquest tipus de casc el porten els arquers, però també l’Optió de l’Optiada Juvenil i el Signífer principal, que porta l’estendard amb l’escut de l’entitat. 






(Fotografies dels cascs : Gemma Romagosa) 

dilluns, 14 de novembre de 2011

La Revista dels Armats 8 - Any 2006

L’any 2006 surt al carrer la vuitena revista dels Armats. En aquesta edició la portada presenta una fotografia on es veu un Equite, armat a cavall i la Biga, carro romà tirat per dos cavalls. La fotografia correspon a la trobada d’Armats de l’any 2004 a Mataró.
La revista es manté en les 56 pàgines i la part fotogràfica es manté baixa amb sols 4 fotografies a color i 1 en b/n.
Les seccions tradicionals es mantenen i apareix ja la del ‘Racó dels Sèniors’ com a entrevista a un armat veterà. Si bé apareixen dues fotografies de l’exposició dels 300 Anys d’armats a Mataró, que es va organitzar el 2005, no hi ha cap article que comenti aquest esdeveniment.
En aquesta edició surt per primer cop i sota el títol de ‘Programa d’actuacions’, la previsió de les evolucions i els llocs on es faran a les processons de Dijous i Divendres Sant. Es tracta d’una iniciativa a fi i efecte de que els assistents sàpiguen de bell antuvi on es poden situar per a veure determinades evolucions i el nom de les mateixes.   
La secció de personatges de Mataró ens parla del carrer St. Francesc d’Assís i els seus voltants, i alguns dels comerços que hi havia.

 
Contingut de la revista
-         Salutació (Joan Antoni Baron - Alcalde)
-         A les portes de Setmana Santa (Jaume Graupera – Cultura)
-         Salutació del President (Anastasi Codosal - President)
-         La conversió del Centurió (Manuel Seliva – Consiliari comissió Setmana Santa)
-         Encetem un nou centenari (Capità Manaia – Xavier Pelàez)
-         L’orgull de ser Armat (Fermí Manchado)
-         El Racó dels Sèniors Lluis Rabassa i Fuster (Josep M. Herrero)
-         Passió? (Joan Rovira – Passió)
-         La pinya de la Passió (Francesc Constantí – Director Passió)
-         Actes amb participació dels Armats
-         Actes organitzats pels Armats de Mataró
-         Personatges de Mataró VII (Extret del llibre de Ramon Vilà)
-         La Quaresma dels Armats (Mn. Joan Barat – Rector de Santa Maria)
-         Programa d’actuacions pels carrers de Mataró
-         Banderer d’Honor 2006 Jaume Sanegre Fontfreda (Josep M. Herrero)
-         Lliurament de premis 2005
-         De la Història (Josep M. Herrero)
-         La Passió – Jesús el Crist (Cartell i ordre dels quadres a la representació a la Sala Cabanyes)
-         Passatemps
-         Vinyetes d’Humor
-         Agraïment als anunciants i col·laboradors

dimarts, 8 de novembre de 2011

Nou President dels Armats de Mataró

Els Armats de Mataró informen que des del passat 8 d’octubre, el sr. Jordi Llinàs i Ortiz és el nou President de l’entitat, en substitució del sr. Albert Miquel i Nogueras, el qual va presentar la seva dimissió irrevocable el passat 6 d’octubre per motius únicament personals i familiars.
Tal i com es contempla als Estatus de l’entitat, el sr. Jordi Llinàs i Ortiz, que ocupava el càrrec de vicepresident primer, va accedir a la presidència amb el suport de la resta de companys de la Junta Directiva de l’entitat i el canvi es va comunicar a l’Assemblea de Socis, que ja estava convocada amb anterioritat pel 20 d’octubre, pel coneixement de tots els associats presents.

diumenge, 6 de novembre de 2011

La Revista dels Armats 7 - Any 2005

L’any 2005 és el de la commemoració dels 300 anys de l’existència documentada dels Armats a la ciutat de Mataró. Existeix una prova documental de l’any 1705 de la Confraria del Santíssim Sacrament o Minerva, que es conserva al Museu-Arxiu de Santa Maria. Això no vol dir que no existís abans la presencia d’Armats o Caps de ferro, com s’anomenaven, a les processons de Setmana Santa, però no es pot precisar per falta de prova documental.
En aquesta edició la portada, ja amb el seu disseny definitiu, ens presenta un recull de sis fotografies a color de diferents aspectes de la història recent dels Armats. D’esquerra a dreta i de dalt a baix tenim :
-         Acte de Recollida de la Bandera, que se celebra el Dijous Sant
-         Audiència amb Joan Pau II al Vaticà – 1986
-         Acte d’Homenatge a la Ciutat, també el Dijous Sant
-         Evolucions a la Plaça del Monestir de Montserrat – 1988
-         Trobada d’Armats de Girona – 1990
-         Evolucions a la Plaça del Monestir de Montserrat – 1988
Una crisi a nivell de Junta Directiva, en trobem un article que ho comenta, va causar un lleuger punt mort que va afectar a la revista que es va reduir fins a les 56 pàgines i poques fotografies a l’interior. No obstant es va tirar endavant un acte prou ambiciós, com va ser l’exposició 300 anys d’Armats a Mataró que es va mostrar a l’Ateneu de la Caixa Laietana. 
Tornen les seccions d’entrevistes i comentaris de persones vinculades a l’entitat, i desapareix la de comentari de pel·lícules de romans. La secció de personatges de Mataró que hauria de ser la V, passa per error a la VI, repetint el comentari sobre en “Salmerón”, que s’havia publicat a la revista n. 6, i comenta el personatge d’en “Cau”, un escombriaire.
No hi ha cap comentari sobre la costellada i únicament s’informa de la relació dels premiats de la temporada anterior.
Destaca un article sobre aspectes de la historia dels Armats des de la Guerra Civil.

Contingut de la revista:
-         Salutació (Joan Antoni Baron - Alcalde)
-         L’existència dels Armats (Jaume Graupera – Cultura)
-         Salutació del President (Anastasi Codosal – President)
-         La paradoxa dels Armats: Soldats de Pau (Manuel Seliva – Consiliari comissió Setmana Santa)
-         300 aniversari (Capità Manaia – Xavier Pelàez)
-         Potser ha arribat l’hora (Fermí Manchado)
-         Canvi Junta i futur (Josep M. Herrero)
-         Una opinió (Joan Carles Labarta – Passió)
-         Ja tornem a ser-hi (Francesc Constantí – Director Passió)
-         Actes amb participació dels Armats
-         Actes organitzats pels Armats de Mataró
-         Armats d’abans i el seu temps (Antoni Trenchs)
-         Abanderat d’Honor 2005 (Francesc Robert)
-         Personatges de Mataró VI (Extret del llibre de Ramon Vilà)
-         Identitat cristiana dels nostres Armats (Mn. Joan Barat – Rector de Santa Maria)
-         La Passió 2004 (Joan M. Calleja)
-         Lliurament de premis 2004
-         La Passió – Jesús el Crist (Cartell i ordre dels quadres a la representació a la Sala Cabanyes)
-         Passatemps
-         Vinyetes d’Humor
-         Agraïment als anunciants i col·laboradors

dimarts, 1 de novembre de 2011

Castanyada 2011

Un grup d’associats ens hem trobat al Local per a celebrar la castanyada d’enguany. 
A la Sala Polivalent s’han muntat les taules i cadires per a poder gaudir d’un sopar a la catalana amb pa amb tomàquet i embotits, amb les castanyes i els tradicionals panellets, begudes, el tradicional moscatell i cafè. 

En total ens hem reunit 21 persones que hem pogut passar una estona distesa i amb bon humor, tot aprofitant aquest acte social. 
Fotografies: Jordi Romagosa